“La nostra terra, el nostre futur”, manifest del BLOC JOVE pel 25 d’abril de 2014

Plantilla Facebook.

El 25 d’abril els i les valencianes celebrem la diada de les llibertats nacionals. Aquesta data no ha estat escollida a l’atzar. Un 25 d’abril de 1707 el Regne de València va caure com a conseqüència de la derrota austriacista a Almansa. Any rere any commemorem aquest dia per diversos motius, però el més important és que va suposar una gran derrota per a nosaltres, com a poble. Arrel d’aquesta fita històrica, els i les valencianes hem hagut de sofrir multitud d’atacs que han intentat fer minvar la nostra identitat. Des del decret de Nova Planta, que encara avui ens està marcant el nostre present, passant per la supressió dels Furs (les nostres pròpies lleis), els intents d’erradicar la nostra cultura per una visió hispanocentrista, sumant-li una dreta valenciana corrosiva que ofrenà les nostres glòries a Espanya a principis del segle XX i una transició que va intentar fer pal·liar el sentiment nacionalista valencià. El 25 d’abril és, per a nosaltres, una diada de lluita, reivindicació i resistència, per recordar que som i serem un poble viu i combatiu.

La situació econòmica que estem sofrint actualment al nostre país és conseqüència directa de la nefasta gestió de la dreta valenciana. Una dreta més preocupada per obtenir beneficis a costa de totes i tots els valencians que no pas en buscar dotar-nos d’infraestructures aptes per un model sostenible. La nostra visió a la resta de l’Estat i a Europa està malmesa, veient la nostra terra com una zona de lladres i corruptes. Des del BLOC JOVE pensem que cal assenyalar bé culpables i recuperar la nostra imatge, perquè el poble valencià és honest, obert i acollidor. A això li hem de sumar l’espoli fiscal que venim patint des de fa centenars d’anys, i és que els valencians i les valencianes paguem molt més a l’Estat del que rebem, precaritzant-se encara més els nostres serveis públics.

Gràcies a la política de la dreta valenciana hem perdut el nostre sistema financer i hem passat de comptar amb el 4t banc de l’Estat a haver de necessitar intervenció; amb RTVV fundida en negre; amb una precarització dels serveis públics a nivells impesables fa pocs anys; amb més de la meitat de joves a l’atur, sense esperança i amb l’única eixida de marxar de la terreta en busca simplement d’un treball,…

Però per sort, davant aquest panorama desolador existeix tot un poble que està reinaixent de les seues cendres. Ens les últimes setmanes tenim a un munt de pares i mares en tancades a les escoles demanant un ensenyament en valencià, públic i de qualitat. Sols és un exemple dels diferents moviments i reivindicacions socials que s’estan estenent al llarg del territori. Tenir una societa civil organitzada és un signe de que les coses estan canviant. Som una societat preparada per plantar cara a botiflers del segle XXI amb la paraula i la raó, sense por i amb molta empenta. Per tota aquella gent que ha hagut de marxar, lluitem, lluitem perquè puguen tornar. Fem que el nostre crit d’indignació arribe a qui que no ens volen escoltar; fem fora eixa gent i prenem nosaltres el destí de la nostra terra.

Per qui va lluitar, per qui ho fem i per qui ho faran,

VISCA EL PAÍS VALENCIÀ LLIURE I SOBIRÀ.

Arxivat en: Educació i cultura

Comentaris

  1. Xavier Bueno i cano diu:

    No mes llàgrimes de sentiment, segons llegia l’article. Es dur fer país però ara tenim gent molt preparada y una nova generació en la reraguarda que ens portarà al futur.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *