Joves PV – Compromís

COMUNICAT | #NoALaZAL, ni a l’ampliació del Port de València, ni a la destrucció del territori

Durant les últimes dècades hem viscut com l’horta de València, lloc de valor agroalimentari únic i reconegut mundialment per la FAO, ha patit diverses agressions fruit de l’hiperdesenrotllisme urbanitzador que ha sacrificat terrenys cultivables per a la construcció de carreteres i autovies, polígons industrials, i altres infraestructures per a negocis privats. Estes accions han destruït el mode de vida de milers de persones i sacrificat l’horta no només com a espai social, humà i mediambiental, sinó també com a motor d’una economia de proximitat i familiar, amb capacitat per a abastir d’aliments a més d’un milió de persones de l’àrea metropolitana de València.

Una d’estes agressions ha sigut la destrucció de l’horta de la Punta i de les seues cases, i el desallotjament de les seues famílies, per a la construcció d’una Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) per al Port de València. Una actuació iniciada i perpetrada als anys 90 pels governs del PSOE i el PP en l’Estat i la Generalitat que, després del patiment que va generar a centenars de persones i va suposar la cimentació de 30 hectàrees d’horta productiva, va ser tombada pel Tribunal Superior de Justícia el 2013 i anul·lada pel Tribunal Suprem el 2015. Ara, estos terrenys són uns immensos solars. De fet, el 2017 una altra sentència del Tribunal Suprem va anul·lar el projecte de la xarxa elèctrica d’alta tensió que li hauria de donar subministrament a la ZAL.

La ZAL, com a projecte del segle anterior que contraposava medi ambient i economia, ja no té raó de ser hui en dia. El consens actual reitera la necessitat de reduir les cadenes globals, reduir les macroinfraestructures i repensar un model econòmic de baix valor afegit i concentració de beneficis en poques mans. És necessari repensar el model de grans inversions especulatives, eliminar les noves infraestructures faraòniques amb elevats impactes mediambientals i exigir nous models de cogovernança ciutat-port tal com aposta l’agenda 2030 de ciutats portuàries. Ara és la ZAL, però demà serà l’ampliació nord i despús-demà l’accés. El que cal és mirar la brúixola i girar 180 graus.

L’espai on va ser projectada la ZAL pot esdevindre un gran connector d’infraestructura verda que garantisca la preservació d’ecosistemes d’un incalculable valor ambiental. Pot connectar, a través del llit del riu, els parcs naturals del Túria i de l’Albufera: un pulmó per a la ciutat i un gran espai per a millorar la preservació de la diversitat i la natura d’un paratge de reconegut valor ecològic mundial.

El canvi de govern el 2015 a la Generalitat Valenciana i a l’Ajuntament de València està sent una oportunitat per a canviar el model territorial i prioritzar actuacions per al benestar de la majoria de la població i no per al negoci d’uns pocs.

Tanmateix, i a pesar dels intents per evitar-ho, el 2017 la Conselleria d’Obres Públiques, dirigida pel PSPV-PSOE, va aprovar un nou Pla Especial per a continuar la posada en marxa de la ZAL, sense modificar els fonaments del projecte previ i incorrent de nou en un risc de judicialització de les actuacions. Joves PV – Compromís va sol·licitar a la Conselleria la paralització del Pla proposat amb una proposta alternativa fonamentada per a modificar este projecte i convertir la zona en un gran espai verd.

Desestimada la proposta i représ de nou el projecte de la ZAL, el 2019 la plataforma “Horta és Futur NO a la ZAL” va presentar un contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia contra el Pla Especial per al desenvolupament de la ZAL. Este recurs ha estat acceptat a tràmit pel Tribunal, encara que no n’ha suposat la suspensió cautelar.

Amb tot, el 30 d’abril de 2020, l’Ajuntament de València, com a administració responsable de la urbanització dels terrenys, aprova, en el marc del procediment administratiu, l’inici de les obres de reparació i reurbanització. Una decisió portada a Junta de Govern per part de la Regidoria d’Urbanisme, del PSPV-PSOE. Encara com és cert que de no ser aprovada es podria incórrer en un delicte de prevaricació per desatendre sense motius un tràmit administratiu, considerem que és una errada, perquè suposa donar tràmit a un procés judicialitzat que té possibilitats de ser anul·lat.

Tant en 2015 com en 2019, Compromís va decidir compartir governs amb altres forces progressistes a la Generalitat Valenciana i a l’Ajuntament de València (PSPV-PSOE, Podem i Esquerra Unida), perquè es considera que estos governs poden millorar considerablement la vida de les persones, com s’està fent en educació, en polítiques socials i en la promoció de l’economia de proximitat. No obstant això, dins de les discrepàncies sobre el model territorial, Compromís defensa un model que pense en el conjunt de la ciutadania, en la salut i el benestar de les persones i en la defensa territori. Estes diferències poden ocasionar l’acceptació de mesures amb què no estem del tot d’acord, i que no prendríem governant en solitari.

Creiem que cal reflexionar sobre les errades comeses i refermar el nostre compromís amb el territori, amb la ciutadania i amb la salut ambiental. El passat mes de setembre la Generalitat Valenciana va decretar l’Estat d’Emergència Climàtica, i des de fa mesos sofrim una pandèmia global que ens ha obligat a repensar la dependència del comerç internacional, les necessitats humanes d’espai natural en les ciutats, el nostre entorn i la forma en què ens relacionem. Queda clar que d’esta situació hem d’eixir generant espais naturals, amples, que prioritzen l’ús públic per a la ciutadania i generen salut; i que hem d’afavorir l’economia de proximitat, i no continuar sacrificant espais verds, d’horta productiva. És hora de canviar les respostes davant la crisi ambiental i sanitària que vivim.

La lluita contra l’emergència climàtica és el primer eix del full de ruta del Govern del Botànic per a la Generalitat Valenciana, traslladable a l’Ajuntament de València i exigible al Gobierno de España i a tots els partits que en formen part.

Per això, refermem el nostre compromís, un compromís que té a les persones i al territori primer. I per això donem suport a la plataforma “Horta és Futur NO a la ZAL” i a les accions mampreses per a la paralització de la ZAL i la recuperació de la Punta.

#NoALaZAL #CanviemLesRespostes #LesPersonesPrimer

Impulsat per: Joves PV – Compromís

Signat per:

  • Vicent Marzà (conseller d’Educació, Cultura i Esport GVA)
  • Imma Orozco (secretària autonòmica de Política Territorial, Urbanisme i Paisatge GVA)
  • Enric Juan (director general d’Infraestructures de Serveis Socials)
  • Fran Ferri (síndic de Compromís a les Corts Valencianes)
  • Graciela Ferrer (diputada a les Corts)
  • Juan Ponce (diputat a les Corts)
  • Papi Robles (diputada a les Corts)
  • Carles Esteve (diputat a les Corts)
  • Josep Nadal (diputat a les Corts)
  • Cristina Rodríguez (diputada a les Corts i coportaveu de Compromís)
  • Àgueda Micó (coportaveu de Compromís)
  • Maria Josep Amigó (vicepresidenta de la Diputació de València)

Aparegut en mitjans

Altos cargos de Compromís piden paralizar la ZAL de València y responsabilizan al PSPV

La Vanguardia

#NoALaZAL, ni a l’ampliació del Port de València, ni a la destrucció del territori

València Extra

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i publicitat d’interès. En continuar amb la navegació entenem que s’accepta la nostra política de cookies.

Ir al contenido