La lluita feminista arreu del món és l’aposta d’homes i dones fartes de viure sota un sistema d’opressió, el patriarcat. El 8 de març és una data de reivindicació i record; ens cal seguir reivindicant perquè no podem caure en l’error de considerar la igualtat legal com igualtat real, i ens cal seguir recordant perquè alguns dels drets aconseguits es veuen amenaçats amb l’onada retrògrada actual.

Els atacs contra la llibertat de les dones han acompanyat els darrers anys i es justifiquen en la crisi i una consciència ultra-conservadora de les relacions de gènere. La supressió de la Llei de Terminis per a interrompre voluntàriament l’embaràs deixa entreveure una mentalitat totalitària on es creu el Govern amb dret de decidir allò que les dones han de fer amb el seu propi cos. Es tracta d’un retrocés molt greu, en una Europa que havia avançat molt en este aspecte. Al mateix temps, s’han carregat les ajudes estatals a la lluita contra la violència de gènere. Esta doble moral d’un govern que per una banda diu, cínicament, fer unes polítiques per protegir la dona impedint-les decidir lliurement si volen tindre, o no, fills i filles, i d’altra retiren subvencions que les protegeixen d’una problemàtica tan preocupant com són les desenes de dones mortes cada any per agressions masclistes.

En el plànol laboral, s’ha evidenciat una vegada més que tot i haver-hi lleis en defensa de la igualtat al mercat de treball la realitat és molt distinta. Segons les darreres dades, les dones han de treballar 84 dies més a l’any per cobrar el mateix que un home, de mitjana. Esta situació no ve de nou, amb el capitalisme sempre s’han fomentat les elits econòmiques. Les dones, com a col•lectiu sancer, s’han vist relegades a un segon plànol per culpa d’unes diferències estructurals del sistema.

És per tot això, i molt més, que ens cal actuar. Des del BLOC JOVE fem una crida per mobilitzar la societat i no sols recuperar els drets que s’han perdut en estos darrers anys, sinó anar més enllà. Cal un debat social seriós que supere l’anterior Llei de Terminis, per combinar polítiques de conscienciació sexual amb llibertat real de les dones per decidir quan quedar-se embarassades. Cal educar en la igualtat, fomentant el respecte i eradicant la discriminació de gènere des de l’inici, però també promoure-ho de manera constant a totes les edats. Cal dotar els mecanismes correctius perquè acabem amb les desigualtats salarials i laborals entre homes i dones. Mateixa feina, mateixos drets.

Per últim cal entendre que la lluita és compartida, i que tot i ser les dones les més afectades per un sistema opressiu com el patriarcat, els homes també se’n veuen afectats. El feminisme no és només un moviment polític de dones, sinó que cal que totes les persones, indistintament del sexe, ens involucrem per tombar qualsevol rastre de violència de gènere. I quan eixe dia arribe, haurem guanyat.