La línia que separa la democràcia d’allò que no ho és, és molt fina. La democràcia ben bé no existeix enlloc, és un concepte, un ideal al que aspirar. La democràcia es recolza en l’estat de dret, en la llei, i a través d’aquesta regula el poder i el limita. Doncs així és, en una democràcia representativa el poder és exercit pels delegats del poble, no pel poble mateix. I existeix el risc de desconnexió entre els representats i els representants. Vivim dies de profunda desconnexió. On els representants viuen més preocupats pels seus interessos particulars que per allò que anomenem Interés General. I això és perillós, perquè eixos representants són els dipositaris del poder i, en desconnectar-se dels representats, esdevenen elit, o plutocràcia, o qualsevol altra definició que sols serveix per constatar que ens estem allunyant de l’ideal de democràcia en compte d’aproximar-nos-hi.
Quan hi ha risc que el poble se n’adone de la trampa, de la desconnexió, els qui ostenten el poder i tenen la por de perdre’l es veuen temptats de fer-se servir d’eixe poder que se’ls ha delegat per a blindar-se i perpetuar-se en la posició privilegiada a la que han arribat. El millor mecanisme que tenen per fer açò sense acabar directament i d’una vegada per totes amb la democràcia és la modificació del sistema de representació, del sistema de tria. L’objectiu és molt clar, fer un sistema d’elecció que els conviga i beneficie, que dificulte l’entrada de nous actors en la vida política i els facilite a ells continuar. Poden fer-ho, ells ostenten –almenys de moment- el poder, poden canviar les regles del joc a conveniència i servir-se d’elles.
Dins d’aquest context les maneres de dur a terme eixe blindatge són moltes: barreres electorals, percentatges, quotes, disminuir la proporcionalitat, primar al partit més votat, circumscripcions uninominals… qualsevol cosa pot valdre. Si el que es vol impedir són governs de coalició, prohibiran els governs de coalició o, més subtilment, atorgaran majories absolutes a la llista més votada. Si el que es vol és que determinades persones o col·lectius i no altres ocupen determinats llocs, establiran uns requisits molt restrictius per a poder assegurar que les persones que volen ho tindran més fàcil. I després està tota la resta. El fet, que qui ja està a “la foto” ho té més fàcil que qui no ho està. És més conegut, té accés a més mitjans de comunicació, té més contactes, li deuen més favors…
I així és com se segresta la democràcia. Així és com el PP pretén continuar en el poder ara que els números no els ixen favorables. Pretenen que la llista més votada obtinga de manera automàtica la meitat més un dels regidors i per tant, una majoria absoluta fictícia. Es debaten entre si la llista ha de superar el 30 o el 40% dels vots, faran el que més convinga als seus interessos. I així, el Partit Popular podrà governar tot sol en contra del 60% o 70% de la ciutadania, emparats per una llei injusta feta a la seua mida.
Enfront d’aquesta situació els demòcrates en primer lloc, hauríem de negar-nos a participar de la seua farsa i, si finalment es decideix concórrer a les eleccions, enviar a la ciutadania un missatge clar: “no els voteu”. No els votes. No es tracta d’esquerres o dretes, no es tracta d’ideologies, açò ja va de salvar la democràcia.