Al llarg dels darrers mesos, i arran de la publicació de l’esborrany de la Llei trans de l’Estat espanyol per part del Ministeri d’Igualtat, hem vist com s’ha tornat a posar damunt de la taula el debat sobre els drets de les persones trans, generant-se grans polèmiques al voltant de l’autodeterminació del gènere, la possibilitat de modificació del sexe en el registre per part de les persones menors d’edat i la possible “instrumentalització” d’esta Llei per poder eludir condemnes legals.
Vivim un moment idoni per debatre sobre este esborrany de Llei, que intenta assolir la igualtat real i efectiva de les persones trans, per a convéncer a més gent i que els canvis siguen irreversibles. Però estos debats, lluny d’estar sent una oportunitat d’aclarir dubtes i desmuntar idees conformades al voltant d’este col·lectiu, el que han fet és fer brollar els discursos d’odi en diversos sectors de la societat, i sorprenentment dins del divers moviment feminista, part del qual està qüestionant esta Llei, i per tant el dret de les persones trans a “ser”.
Més de 550 anys després de l’execució de Margarida Borràs, mentre hem aconseguit avançar (en alguns racons del món) en drets i llibertats, el col·lectiu de persones trans encara brama perquè els seus propis siguen reconeguts i consolidats. El trans és un col·lectiu constantment abocat a l’exclusió social, que ha patit històricament la invisibilització i la desigualtat d’un sistema patriarcal i cisheteronormatiu.
Una persona trans s’identifica amb un gènere que no és l’assignat en nàixer, i ho fa des que té la capacitat d’entendre’s i considerar-se com a tal. Però la discriminació estructural fa que es troben amb dificultats diverses com la falta de referents i d’informació, el fet que pot implicar trencar amb tota la vida anterior (inclosa la relació amb la família o la forma de guanyar-se la vida), la patologització i totes les dificultats del procés de transició o de reassignació. Per això, per exemple, les portes del mercat laboral se’ls han tingut tancades sistemàticament, cosa que ha provocat que les dades d’atur oscil·len entre el 80 i el 85%.
Les persones trans són discriminades de forma sistemàtica en allò social, legal i sanitari. Però esta discriminació estructural es manifesta en la seua forma més cruel: segons un estudi de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA) el 15% de les persones trans en l’estat espanyol han patit atacs físics o sexuals en els últims anys per la seua identitat o expressió de gènere.
Però a més, cal recordar que les opressions a què estan sotmeses per la seua identitat i expressió de gènere van, en moltes ocasions, lligades amb unes altres. Les persones trans que, a més, són homosexuals o bisexuals, persones amb discapacitat, racialitzades o de classe treballadora, pateixen una doble discriminació. I d’igual forma si són dones. Per estos motius de discriminació cal oferir una formació prèvia i uns coneixements i ferramentes adequades a les professionals que atenen a este col·lectiu en els àmbits de la salut, l’educació, la família i els serveis socials, l’ocupació, les forces i cossos de seguretat, les forces armades, la diplomàcia, l’oci, la cultura, l’esport i la comunicació, tal i com es recull en este esborrany de la Llei trans estatal així, com en la Llei trans valenciana.
La Llei trans aprovada el 2017 al País Valencià va suposar un gran avanç quant a igualtat i garantia de drets i ara és el moment que estos drets s’expandisquen a tot l’Estat. També per a complementar-la, com per exemple amb la contemplació dels drets i necessitats de les persones més joves per a les quals la Llei estatal garanteix l’autodeterminació de gènere sense necessitat de consentiment patern/matern a partir dels 16 anys, i amb este consentiment entre els 12 i els 16 anys.
Altre punt fonamental d’esta nova Llei és que es deixa d’exigir, per a canviar el sexe en el registre i document d’identitat, un diagnòstic de disfòria de gènere (malaltia que l’OMS afirma que no existeix) i ser sotmés a un tractament hormonal durant almenys dos anys (tractament que no totes les persones trans necessiten o demanden per viure la seua identitat i/o expressió de gènere). Açò, a més de deixar de tractar a les persones trans com a malaltes mentals, garanteix el lliure desenvolupament de la seua personalitat, dret reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans.
Per altra banda, la idea que s’està defensant des d’alguns moviments feministes que esta Llei provocarà l’esborrament de les dones, o produirà la utilització del canvi de sexe o gènere per eludir condemnes legals i l’eliminació de la categoria “dona” pel terme “cossos gestants”, són idees que intenten infondre por als canvis estructurals i a la consecució de drets que esta Llei intenta produir. S’ha d’entendre que el fet que es reconeguen les realitats trans no significa que s’esborren altres, igual que el matrimoni igualitari no va desvirtuar el matrimoni heterosexual.
El feminisme és l’eina de les dones i, en general, de tota la societat, per combatre les desigualtats i la violència masclista. És per això que ha de defensar els drets i llibertats de totes les dones, siguen quines que siguen les seues altres condicions. Des de Joves PV no podem concebre un feminisme que no siga interseccional; un feminisme que ha de vetllar per totes les dones i que, si no ho fa, senzillament, no és feminisme.
