Cada 9 d’Octubre ressona al País Valencià la música de les bandes, de les dolçaines i tabals, dels crits a l’uníson de les valencianes i valencians festejant la nostra identitat. Una celebració que en contradicció amb el seu propi tarannà, es trobava fins fa molt poc saturada de tabús aliens i imposats.

En un temps històric recent, les possibilitats que oferia el futur del País Valencià intimidaren les forces centralistes d’un Estat espanyol que estrenava sistema de govern. Per combatre allò què podíem convertir-nos en l’autodeterminació del marc de les autonomies, ens van dividir i fer creure en tres províncies invertebrades, sotmeses als capricis d’uns governants que empobriren les nostres institucions d’autogovern mentre ens condemnaven a una gran injustícia. La d’un Estat que ens negaria durant anys el finançament i les inversions que justament ens corresponen, tot privant-nos dels fruits del nostre esforç individual i col·lectiu.

Però fa un any aquella realitat aparentment inalterable a través del temps i els escàndols va iniciar una metamorfosi. Una metamorfosi llargament esperada però tan profunda que requeriria de totes les forces possibles i una unitat mai abans demostrada. Perquè hi hauria qui pensaria que un nou govern no seria capaç de dur endavant polítiques transformadores i enriquidores per al nostre territori; qui ens anomenaria una gent somiadora, idealista, utòpica; qui voldria que baixàrem la cara quan algú intentara fer-nos tremolar. I juntes els hem pogut demostrar que qui governa aquesta terra, també la cuida; que només demanem ser tractats com el poble normal i digne que som; que els valencians i valencianes som cinc milions de persones amb ganes de projectar-nos al món tal i com som: un poble viu que no mereix l’injust finançament, la mancança d’inversions, la diàspora forçada de la seua joventut i l’oblit sistemàtic dels nostres drets i necessitats. Ja està bé d’ofrenar glòries a qui tracta el poble valencià com una colònia.

El valencià és un poble de gent treballadora i honrada, de somnis honestos i de mans encallides. Som un poble acollidor que abraça la mar Mediterrània, que aparta els núvols per buscar l’energia del Sol. Un país que es construeix amb la cooperació de persones que estimen la diversitat i desitgen un futur millor en un món més just. Eixos anhels universals de progrés, benestar i sostenibilitat són la columna vertebral que ha de cohesionar el nostre poble. Un poble unit, malgrat els constants intents d’afeblir-nos de les elits antivalencianistes del centre peninsular, i és en aquesta genuïna unitat social on ha radicat sempre la nostra força; la força que han maldat per arrabassar-nos, la mateixa que farà reviscolar les nostres esperances.

Amb el convenciment que la recerca d’una vida digna serà la clau de la llibertat, amb la certesa del coratge, amb la vitalitat de la paciència i amb la virtut de la confiança, som i farem País Valencià. Aquest 9 d’Octubre, a pocs anys del vuité centenari, commemorem la nostra història, celebrem el nostre present i reafirmem la voluntat de construir el nostre propi esdevenir nacional. Contra el silenciament, dóna-li veu al País Valencià!

Manifest 9’Octubre, JovesPV-Compromís, octubre del 2016