La Declaració Universal de Drets Humans ha estat conseqüència de la lluita constant i ferma de la ciutadania per a que totes les persones siguen considerades subjectes de drets. Durant segles les persones han lluitat contra les desigualtats i contra la subordinació per a arribar a un moment on se’ns reconeixen uns Drets Fonamentals inherents al fet de ser persona i atribuïbles a tota la humanitat, amb independència del lloc on naixem, de la raça, del sexe o de qualsevol altra diferència.

No obstant aquest mínims es veuen constantment amenaçats. Existeixen estats on no es respecten les diferències individuals, on es persegueix persones per la seua orientació religiosa o sexual, on el sexe representa una marginació o una subordinació, on la ideologia pot ser motiu d’empresonament, condemna i represàlia. I tot açò ho veiem lluny per nàixer a occident on, teòricament, tot és respectat. Doncs aquesta es la sensació que ens transmet la nostra òptica acostumada a veure les institucions europees donant lliçons de moralitat a Estats i intervenint-los quan interessa, mentre amaga les mancances pròpies en un exercici d’hipocresia internacional.

Però la realitat és que en aquest món en crisi econòmica, els Drets Fonamentals es veuen vulnerats fins i tot en els Estats occidentals. El govern actual, sota l’excusa de la crisi, ens esta retallant el nostre Dret al treball i a la seguretat social, situant-nos a un nivell de vida que ens fa dubtar si estan garantits els mínims del tan lluitat Estat del Benestar. Però no és nomes això, sinó que la crisi està essent motiu per a retallar també en els Drets més personals com la llibertat d’expressió, d’opinió i pensament. Prompte ens reduiran aquestes llibertats amb la Llei de Seguretat Ciutadana. Una llei que pretén llevar-nos la veu i parar les mobilitzacions. Una llei que pretén aturar l’única forma que ens queda de manifestar el nostre descontent amb un govern que utilitze la crisi per a fer retalls ideològics.

La resistència pacífica i el rebuig social son les úniques eines que ens queden contra aquests retalls d’un Govern que busca limitar els nostres Drets i Llibertats personals. Per nosaltres, per la gent que ho va fer en un passat i per la gent que estarà en un futur, hem de lluitar per una societat més justa i igualitària. Alcem la veu i reclamem el respecte als Drets Humans!