El feminisme, segons el primer significat del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, és el moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres. Del mateix mode, el diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ho defineix com al moviment que té com a finalitat aconseguir la igualtat de drets de la dona respecte a l’home. I, arribades a aquest punt, ens preguntem si és vertaderament necessari el feminisme. La resposta és un rotund SÍ. Per què? Llavors, perquè vivim en una societat força patriarcal, que ha ignorat que totes som iguals.

No s’atrevim a dir un número exacte de víctimes de la violència de gènere per diversos motius. El primer és que les dones assessinades no són un número, tenen nom i cognoms. Són Carmen, Sílvia, María, Ascensión, Ana, Paqui… El segon motiu és que víctimes són també aquelles dones que pateixen l’humiliació, l’insult i el control de l’home. A més d’aquelles que sufreixen atacs sexuals, que el seu cos es converteix en objecte o aquelles que el seu salari és inferior pel mer fet de ser dones. Víctimes són Llúcia, Laia, Estela, Lidia, Sol, Maria Josep… Víctima pots ser, fins i tot, tu.

Quina és la solució? L’educació. Des de menudes estem sotmeses a una educació patriarcal. Ens ensenyen que les xiquetes juguen a ser mares mentres els xiquets juguen a vaquers. A elles les ensenyen a ser princeses i a ells a ser cavallers. I, obviament, ells seran qui les rescataran del perill. Des dels contes infantils fins als juguets i passant pel llenguatge. Per a un pare o una mare ell serà valent i haurà d’aprendre a ser un home, mentres ella haurà d’estar guapa i aprendre a ser una dona.

Però, els mitjans de comunicació també juguen un paper important en aquesta partida. El llenguatge que empren per donar una notícia, per exemple, d’una mort per violència de gènere. No. Una dona no mor. Una dona és assassinada.