El mes passat ens despertàrem amb la notícia non grata d’un succés terrible comés al nostre territori, el qual esdevingué un cas més de comissió d’una presumpta conducta de violència de gènere, però, elevada a major transcendència, ja que, en aquest cas, afecta més els comportaments i les tendències d’actituds socials dels més joves.

L’expressió “violència de gènere” és la traducció de l’anglés gender-based violence o gender violence, expressió difosa arran del Congrés sobre la Dona celebrat a Pequín en 1995, sota els auspicis de l’ONU. Amb aquesta expressió s’identifica la violència, física o psicològica, que s’exerceix contra les dones per raó del seu gènere, com a conseqüència de la tradicional situació de submissió a l’home en les societats d’estructura patriarcal.

El legislador estatal, en la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere circumscriu, no obstant això, el concepte de violència de gènere a “[…] tot acte de violència física i psicològica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat”.

Aquesta Llei té per objecte actuar contra la violència que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre elles per part dels qui siguen o hagen sigut els seus cònjuges o els qui estiguen o hagen estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, així i tot sense convivència.

La responsabilitat penal per la comissió de tals delictes a l’Estat Espanyol, d’acord amb el dret comparat, és de suficient igualtat de condicions a les dels nostres veïns de referència, i vénen concebudes segons el tipus penal i el subjecte autor de la conducta delictual i poden procedir a la submissió a tractaments psicològics i terapèutics conforme a la Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors; internament en centres de menors, pena de presó, treballs en beneficis de la comunitat, privació del dret a la tinença i portament d’armes, inhabilitació per a l’exercici de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment, etc.

Enfront de la situació anterior caracteritzada per la por, secretisme i fins i tot la vergonya social de denunciar la violència domèstica, tot aquest al·luvió de modificacions donades el 2004 i aplicades a l’any següent, va propiciar l’augment del nombre de presumptes agressors detinguts i de denúncies formulades per persones agredides, al marge del greu problema de l’alt percentatge de retirada de les denúncies. No obstant això, les modificacions legislatives s’han convertit en un instrument poc eficaç per a combatre la xifra d’homicidis que es manté en uns nivells similars als d’anys anteriors (50 en el 2001; 54, en el 2013, i més de 41 comptabilitzades pel Consell General del Poder Judicial, Secció d’Estadística Judicial).

Resulta interessant albirar les estadístiques aportades per l’Observatori contra violència domèstica i de gènere, amb la participació del Consell General del Poder Judicial, la publicació sobre les dades de denúncia referents al primer trimestre del 2014. Ací es poden comprovar que aquest llastimós fenomen social resulta un bast iceberg en contraposició als freqüents successos televisats a què ens tenen acostumats, ja que els percentatges de les diferents conductes delictuals computades en els nostres jutjats ens deixen perplexos davant dels malaurats inputs televisius rebuts per la ciutadania.

El 25 de novembre de l’any passat, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència cap a les Dones, el Moviment Feminista de València, va expressar, en un manifest, el seu profund descontent amb les administracions públiques per les retallades aplicades, ni més ni menys que un 24% menys d’inversió en polítiques d’igualtat i, a més, traient 80.000€ del fons d’emergència per a víctimes de violència de gènere. També alertaren sobre la gravetat d’aquest fenomen social, comparant-lo amb el terrorisme polític d’acord amb el nombre de víctimes: 1.220 assassinats pel terrorisme polític i, en 17 anys, 1.255 dones a mans de parelles o exparelles. Aquesta xacra social ha de ser elevada a terrorisme comés contra un sector delimitat; per tant s’ha de combatre el “terrorisme masclista”.

Des de Joves amb Compromís denunciem la greu xacra social que ens acompanya des de temps immemorials per a superar-la i aconseguir avançar cap una societat moderna i que la justícia social en siga la fidel ressenya. Proposem que les víctimes i les associacions implicades reben el suport socioeconòmic adient per part d’administracions públiques, premsa, actors polítics i representants socials per a aconseguir, amb polítiques d’educació social i prevenció, l’eradicació del terrorisme masclista.

Així doncs, convidem la ciutadania a participar en la propera manifestació pel Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència cap a les Dones el dimarts 25 de novembre.

ENTRE TOTS I TOTES, ATUREM EL TERRORISME MASCLISTA!